diumenge, 14 de desembre del 2008

El señor Ibrahim y las flores del Corán

Proper llibre a llegir: El señor Ibrahim y las flores del Corán, d'Eric-Emmanuel Schmitt. Curtet, curtet, un sospir de llibre, vaja! 90 pàgines de lletra grossa i a doble espai. També hi ha la película, francesa, protagonitzada pel mític Omar Sharif (famós pel seu paper a Doctor Zhivago, tot i que jo el recordo més per la seva breu aparició a un altre clàssic: Top Secret!).

Propera reunió: divendres, 9 de gener de 2009, 20.30 H a la Teteria CATAR.

Bona (tot i que curta) lectura!

1 comentari:

Rafa ha dit...

ACTA DE LA REUNIÓ

Assistents: Natàlia R., Emma, David G., Maria José, Alícia, David C., Toni i Rafa.

Natàlia R.: Li ha agradat molt. L'ha trobat de lectura àgil i amb bon ritme, i se li ha fet curt. S'ha emocionat. No entén perquè Momo ha de fer un regal a la puta. Li fa gràcia allò del somriure. No l'ha trobat sensacionalista, explica la desgràcia de forma alegre. El troba creïble, i li hagués agradat que fos més llarg. El definiria amb la paraula BONIC.

Emma: El defineix com TENDRE. Que sigui curt fa que el vulguis tornar a llegir. Sobre la relació amb la mare, pensa que Momo la inclou a la família, tot i que no la considera la seva mare. El troba creïble, i li diverteix especialment quan Momo roba a la botiga.

David G.: Li ha agradat, però l'ha trobat massa curt. Pensa que no és massa creïble, més aviat fantàstic. En algun punt l'ha emocionat, té certa tendresa. Li va agradar que Momo anés de putes, i li va impactar la fredor en retrobar la mare.

Maria José: Li ha causat una mica d'indiferència. El troba previsible, ñoño, d'una tendresa evident, tòpic i irreal. En ser un conte, l'escriptura està poc elaborada, no profunditza. Al final, el viatge li agrada, ho tanca tot. Pensa que la mort d'Ibrahim és un suïcidi, va a morir a la seva terra natal. Esperava més del conte.

Alícia: Pensa que Momo és un nen bastant fred. Al viatge no queda clar quan temps ha passat. Li ha agradat molt per la relació entre els dos protagonistes. Acaba de manera positiva. Mostra la filosofia d'Ibrahim, més que la seva religió.

David C.: L'ha trobat curt, té ganes de veure la peli, que serà més llarga que el llibre. El va llegir en 50 minuts. Hi ha coses del llibre molt divertides. Creïble, però no ubicable a Gaza, per exemple. Sense ser cap gran llibre, el troba recomanable.

Toni: Pensa que és EFECTISTA: efectisme en la relació àrab-jueu, en la mort d'Ibrahim... La trama està bé però no mata. La part més bonica, més interessant, és la relació de fredor entre el nen i els pares. Troba que és tot massa correcte, una mica PASTEL. Prescindible.

Rafa: També la troba EFECTISTA. Si agafes un manual de com escriure un conte que emocioni i el segueixes fil per randa, et surt aquest. Tot està encarat a fer un conte "bonic": la relació entre jove i vell (com Cinema Paradiso, Heidi, Karate Kid i un llarguíssim etcètera), la relació àrab i jueu, nen abandonat/ignorat pels pares, vell solitari i mig filòsof, l'humor, l'adopció, la mort del vell... A més, hi ha coses que no s'entenen: que el pare, tan fred, hagués imaginat Popol; si el vell es suïcida o no (i si es suïcida, per què...); etc. En ser un conte, a l'autor no li cal aprofundir ni fer un món creïble, enganxa tòpic sobre tòpic i obté un supervendes. Tot i així, pensa que està bé com a lectura lleugera.

Després de la reunió es fa l'amic invisible: es posen els llibres sobre la taula, es numeren, i dins una bossa es posen els números. Tothom va traient un número que és el llibre que li ha tocat. Al final, tots contents.

PUNTUACIÓ A DATA D'AVUI

DOLORS 4,5
NATÀLIA R. 4,5
EMMA 4
DAVID G. 2,75
MARIA JOSÉ 3
ALÍCIA 4
DAVID C. 3,5
TONI 2
RAFA 2,75

MITJANA 3,44