dissabte, 5 de desembre de 2009

La isla de los perros

Proper llibre a llegir: La isla de los perros, ópera prima de l'escriptor britànic Daniel Davies. Ed. Anagrama.

Podeu trobar un reportatge de El País sobre el llibre i la polèmica que ha suscitat al Regne Unit clicant aquest enllaç (si no us importa que us xafi una mica de què va l'argument, és clar).

Propera reunió: divendres, 8 de gener de 2010. El president temporal, David G., enviarà un correu-e uns dies abans indicant l'hora i el lloc.

Bona lectura!

dimarts, 17 de novembre de 2009

El gaucho insufrible

Nou llibre a llegir: El gaucho insufrible, recull de 5 contes i 2 conferències de l'escriptor xilè Roberto Bolaño. Editorial Anagrama, 177 pàgines.

Data de la propera reunió: divendres, 4 de desembre de 2009. Hora i lloc per determinar.

Propera presidenta (la que triarà el lloc de la reunió, farà la convocatòria, i triarà el llibre): Dolors.

Bona lectura!

diumenge, 1 de novembre de 2009

Memoria de mis putas tristes

Després d'una aturada d'uns mesos, el club repren la seva activitat.

Nou llibre a llegir: Memoria de mis putas tristes (2004), de Gabriel García Márquez.

Dia de la trobada: divendres, 6 de novembre de 2009. Lloc i hora per determinar (Emma enviarà un mail uns dies abans per fixar-ho).

Bona lectura!

dilluns, 21 de setembre de 2009

Twilight

Edward, el Vampiro que no muerde

(Que es eso de encontrarse con vampiros a pleno sol. Los vampiros salen por la noche, como todo lo malo. Sorry, hay cosas que son innegociables)

Si usted es de los que tiene perro en más de una ocasión se habrá encontrado desactivando el miedo que su animal de compañía provoca en algunos de sus conciudadanos:

–Tranquilo, que no muerde.

Pongamos que tenga un Doberman. Sus vecinos ya se habrán percatado de la inocencia de su mascota si usted suele pasear a tan soberbio can ataviado con un tutut. Pero claro, a pesar del ridículo atuendo, estarán conmigo en que un Doberman es un Doberman. ¿Y si ese trato vejatorio le hubiera provocado al bicho algún tipo de alteración psíquica? Ya me dirán, con el potencial dañino que promete su pedigrí.

Pero podría ser que el animal hubiese conseguido un control absoluto sobre sus instintos, que se hubiera vuelto un ejemplar asesino perfectamente inofensivo de puro cívico. Algo exótico, debido a sus orígenes, eso si. Como le ha pasado a Edward, el vampiro que La tal Meyer ha puesto de moda al relatar sus aventuras en formato Best Seller.

Edward es el hijo adoptivo de un vampiro que se hizo médico para salvar vidas humanas y poder así redimir su esencia maligna. Algo así como un vampiro pro-derecho a la vida. Un poco raro (o católico), puesto que la única razón del Mito Transilvano, radica en su condición pérfida. Entiendo que la moraleja va sobre vencer la bestia que llevamos dentro, pero ¿cuál es la fascinación que provoca un Vampiro reprimido?

Junto a sus padres y hermanos, Edward lleva una vida que podríamos considerar normal si exceptuamos la aversión que los de su especie sienten por la comida y su imposibilidad de conciliar el sueño. Este último hecho ha provocado en la familia un cierto interés por la ciencia, el arte y la cultura. Y es que hay que llenar tantas horas de insomnio. El día en que Edward se enamora (momento en que empieza la novela) toda su energía se concentra en tratar el objeto de su amor con el respeto que merece toda princesa.

Asistimos pues a la descripción de la vida de un vampiro que creció entre vampiros entregados con buena voluntad al respecto a la vida y preocupados por la seguridad ciudadana. Es un poco desconcertante que un vampiro consagre su vida a esto ideales y me parece, además, sospechoso que Edward no sea hijo carnal de Papá Vampiro (¿ni muerden ni procrean?).

Después de 200 años de negación yo esperaba ver en Edward síntomas de una crisis existencial. La aparición de algún deseo irrefrenable, un mordisquito, algún desliz, vaya (de otra forma no entiendo porque Meyer decide contarnos su historia hoy, y no durante la desgarradora lucha por la abstinencia que debió padecer en el pasado y que sin duda hubiese sido de mucho mas interés). Esperaba, pues, que cediera algún dique, porque ni siquiera un ser humano encuentra espacio en su interior para tanta materia oscura, no digamos un vampiro. Pero que va, me parece que ni la castración química es tan efectiva como la educación que Papa Vampiro ha dado a Edward y a sus angelicales hermanitos (alguno de ellos es un poco mas cabroncete, pero nada, sus devaneos no pasan de travesuras).

En definitiva, que Meyer ha escrito el libro sobre vampiros mas ridículo que pueda existir. La historia de un Vampiro que no muerde. Aunque reconozco que el enfoque me ha sorprendido, si, a mi nunca se me hubiera ocurrido crear un Vampiro Santurrón. Y de haberlo hecho le hubiera sacado jugo, ¿se imaginan hasta donde nos podrían llevar los trastornos de un Doberman vestido con tutut?. La historia de Meyer lleva asociada la sorda moralina de una sociedad adolescente con un concepto de vida que recuerda mas a una arcadia repleta de centros comerciales que a una historia sobre Drácula.

He preguntado a los que habían avanzado en la lectura de la historia, en que instante, capitulo o libro empezaba el tema a tomar acción pero me han dicho que no, que hasta el momento nuestro vampiro trata a su víctima cual Virgen María. Pues nada, por mi que no quede, por favor, que alguien me avise si durante las próximas entregas este vampiro sufre algún arrebato digno de mención y me comprometo a seguir con la historia, saltándome, claro está, todo este inmaculado edén de transición.

Miss Plumtree, para Tarraconats, en agosto 2009

dissabte, 30 de maig de 2009

L'edifici Iaqubian

A la trobada a Valls, on vam comentar el llibre El Fotògraf amb el seu autor, vam demanar als membres del Club de Lectura Narcís Oller (i organitzadors de l'event) que ens recomanessin algun llibre per llegir al nostre club.

Com ells no puntuen, no tenen un rànking dels que millor han valorat, però van suggerir-ne uns quants que havien tingut molta acceptació. Dels proposats, hem triat L'edifici Iaqubian, de l'escriptor egipci Alaa Al Aswani (Edicions 1984, 236 pàgines) com a proper llibre a llegir.

Propera reunió: divendres, 3 de juliol, a les 20.30. Lloc per determinar.

Bona lectura!

dimarts, 7 d’abril de 2009

El fotògraf

Proper llibre a llegir: El fotògraf, d'Òscar Palazón (208 pàgines, Ed. Ara Llibres).

El Club de Lectura Narcís Oller de Valls ha organitzat una taula rodona amb l'autor per comentar el llibre. Tindrà lloc divendres, 29 de maig, a les 19.00 a l'Institut Narcís Oller de Valls. Per tant, aquest cop, enlloc de parlar del llibre entre nosaltres a la teteria, aprofitarem l'avinentesa per unir-nos a la iniciativa.

Uns dies abans us enviaré un correu-e perquè confirmeu quants hi assistireu i per indicar-vos com arribar-hi.

Bona Pasqua, i bona lectura!

divendres, 3 d’abril de 2009

Espai Larsson

Espai Stieg Larsson (Skelleftehamn, 1954 - Estocolm, 2004), per opinar sobre la sèrie Millenium: Els homes que no estimaven les dones, La noia que somiava amb un llumí i un bidó de gasolina i La reina al palau dels corrents d'aire. Per cert, el darrer d'aquests encara no està disponible en castellà ni en català, s'espera per juny 2009, crec.

Segons la Viquipèdia, "l'escriptor va lliurar els llibres a una editorial d'un amic seu i, després de pocs dies, va morir d'un inesperat atac al cor. No va poder veure com les seves novel·les es convertien en un fenòmen global, amb milions i milions d'exemplars venuts, gràcies a la seva electritzant trama. Un detall curiós: a la tercera obra, un dels personatges mor exactament de la mateixa forma com ho va fer ell".

dimarts, 10 de març de 2009

Andorra i altres relats

Nou "llibre" a llegir: Andorra i altres relats, un recull de contes escrits per 4 membres del club: Maria José EstorachMarisa NicolàsMercè Prunera i Rafael Santiago

No sigueu massa malèvols i tingueu pietat, que som escriptors novells, inexperts i, per suposat, inèdits (per alguna cosa serà). Els relats no estan signats, així que a la propera reunió haureu d'endevinar de qui és cadascun. La majoria van estar escrits en els respectius tallers de narrativa que vam fer els quatre, a començaments i mitjans de la present dècada.

Propera reunió: DIVENDRES, 3 D'ABRIL. A les 20.30 H a la Teteria CATAR. Per cert, ja no sé què dimonis fer perquè la gent sigui puntual. Alguna idea?

diumenge, 8 de febrer de 2009

L'òmnibus de la mort: parada Falset

Nou llibre a llegir: L'Òmnibus de la mort: parada Falset, de Toni Orensanz. Afegeixo dos fragments de la notícia que parla del llibre a Reus Digital:

L’Òmnibús de la mort: parada Falset, de Toni Orensanz, és un llibre de periodisme històric que reconstrueix la ruta en òmnibus que va fer la Brigada de la mort, un dels grups d’ “incontrolats” més cèlebres de l’estiu de 1936, en els primers mesos de la guerra civil.

La primera edició, que es va posar a la venda el 17 de juliol amb 5.000 unitats, s’ha esgotat en menys de tres mesos. Per això, aquesta setmana s’ha començat a distribuir la segona edició d’aquest llibre, editat per Ara Llibres. L’autor, Toni Orensanz, es mostra molt orgullós ja que “l’elevat nombre de vendes ha demostrat que hi ha un gran interès del tema en tot el país”. El llibre recorda un dels fets més silenciats de la història recent de Falset, per això segons l'autor “intenta resoldre els dubtes que encara no s’han resolt”.

Lloc i data de la reunió: DIVENDRES, 6 DE MARÇ DE 2009, a les 20.30 a la TETERIA CATAR.

Bona lectura.

dissabte, 10 de gener de 2009

El amante bilingüe


Lo esencial carnavalesco no es ponerse careta, sino quitarse la cara.

Aquesta cita d'Antonio Machado obre El amante bilingüe (1990), de Juan Marsé, el proper llibre a llegir. Així recuperem un dels escriptors més importants de la narrativa actual, cronista de la Barcelona de posguerra, i guanyador del darrer premi Cervantes (2008).

Data de la propera trobada: divendres, 6 de febrer, a les 20.30, a la Teteria CATAR.

Bona lectura! /¡Buena lectura!